| Descripción: | Egagròpila recollida per l'Armand i cedida gentilment per al seu estudi (li agraeixo moltíssim). Molts ocells es desempalleguen de les parts del menjar que no poden digerir com pel, plomes, quitina d'insectes, osos, closques de moluscs, i trosos de vegetals. Les rapinyaires nocturnes, les diürnes, els còrvids, les gavines i altres ocells ho fan utilitzant les egagròpiles. En els ocells, la part del tub digestiu situada abans de l'estòmag està convertida (generalment) en pedrer. Les aus que produeixen egagròpiles acumulen les parts que no poden digerir en aquest pedrer, comprimint-les fins que arriben a un tamany adequat en que aleshores són regurgitades. Es recobreixen de mucositat per que puguin sortir fàcilment per l'esòfag i mantinguin la coherència. La forma final de l'egagròpila ve donada pel seu pas per l'esòfag i el tamany d'aquest, que depen del tamany de l'au. Ha de quedar ben clar que tot això no té res a veure amb vòmits, és un fenomen totalment diferent. Les egagròpiles s'acostumen a trobar en dormidors i nius, però també en els llocs on mengen. Les egagròpiles són molt interessants ja que permeten estudiar els hàbits alimentaris de moltes aus sense destorbar-les. De la mateixa manera, permet determinar la presència de petits mamífers, insectívors i rosegadors, molt difícils de veure i d'altres mamífers, aus i insectes. Els sucs digestius dels rapinyaires diürns poden digerir els ossos, amb el que les seves egagròpiles no en contenen, o en contenen pocs i mig digerits. Els rapinyaires diürns divideixen la presa i eviten menjar trossos grans d'ossos. Això va associat al fet de que aquest tipus d'ocell te pap, que és un eixamplament de l'esòfag que s'omple una vegada està ple l'estomac. Quan el pap està ple l'esòfag queda bloquejat i ja no es pot regurgitar, amb el que es requereix que el pap tingui el menor número possible d'elements indigeribles. En el cas dels rapinyaires diurns aquests són: pel, petites plomes i quitina d'insectes i a diferència dels rapinyaires nocturns fragments de bec i ungles. Les egagròpiles de rapinyaires diürns es troben a la vora dels nius, en els menjadors i en els dormidors, no són fàcils d'identificar i es diferencien per la grandària. En el cas del Xoriguer tenen una grandària de 3 a 3'5 cms de llarg i uns 1.5 cms de diàmetre, són arrodonits en un extrem i puntiagudes en l'altre. Normalment conténen pel de ratolins, plomes petites i fragments d'insectes. La grandària de la egagròpila de la foto és de 3'3 cm de llarg, per 1'8 d'ample i 1'3 d'alçada. Són molt útils les guies de "Huellas y señales". En aquest cas he fet servir la guia "HUELLAS Y SEÑALES DE LOS ANIMALES DE EUROPA" de Preben Bang i Preben Dahlström de l'Editorial Omega. Nikon Coolpix 4500, flash, a pols. ISO100, 1/60, f5.8. |
| Fecha: | 25.06.2006 20:55 |
| Impactos: | 4170 |
| Descargas: | 1 |
| Puntuación: | 5.00 (1 Votos) |
| Tamaño de archivo: | 71.6 KB |
| Envíado por: | Francesc Baldrís |
| Palabras clave: | Egagròpila, Xoriguer, Falco, tinnunculus |
| Fabricante: | NIKON |
| Modelo: | E4500 |
| Tiempo de exposición: | 1/60 sec(s) |
| Valor de apertura: | F/5.8 |
| Velocidad ISO: | 100 |
| Fecha de creación: | 24.06.2006 18:53:39 |
| Longitud focal: | 17.7mm |
|
||||
